EL PASSEIG DE SANT JOAN VIST I
IMAGINAT PER NENS I NENES
L'ANY 2020
LLISTA DELS ALUMNES PREMIATS PER ORDRE ALFABÈTIC
Presentació
Des del curs 2002-2003 l’Associació de Veïns i Amics del Passeig de Sant Joan de Barcelona promou el projecte "A l’escola s’ensenya a valorar els jardins urbans”. Hi
són convocats i hi participen sis escoles dels barris del Camp d’en
Grassot, Gràcia Nova i Dreta de l’Eixample. Per realitzar-lo comptem,
una vegada més, amb la col·laboració de l’Institut Municipal de
Parcs i Jardins i el suport econòmic dels districtes de Gràcia i Dreta
de l’Eixample de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta activitat es desenvolupa en dues fases: a la primera, una monitora explica als nens i nenes la importància dels jardins urbans a la ciutat i quina és la flora específica del Passeig de Sant Joan. Es realitzen dues sessions teoricopràctiques a les aules, dues al Passeig per identificar les espècies i una darrera, també al Passeig, per plantar en un parterre, preparat pel Servei Municipal de Parcs i Jardins, una flor cada un dels quatre-cents alumnes participants. La segona fase consta d’un Concurs de Fotografia i un altre de Redacció. El recull que un any més us fem a mans és el resultat del Concurs de Redacció.
El Passeig de Sant Joan vist i imaginat per nens i nenes l’any 2020 recull els tretze escrits premiats de l’alumnat de 4t, 5è i 6è de les escoles CEIP La Sedeta, Col·legi Claret, Escola Sant Josep-Teresianes, Escola Maristes La Immaculada, Escola La Concepció i Col·legi Dominiques de l’Ensenyament. Cada escrit ha estat seleccionat, pel seu mestre, com el millor de la classe. Com en anys anteriors els autors i autores transmeten en els seus treballs valors cívics, amb imaginació i força, al temps que mostren la seva sensibilitat envers problemes greus del nostre entorn com la contaminació, la comunicació humana i el desig de solucionar-los. Com veureu hi ha diversitat d’estils i enfocs. Aquest ventall ens dóna una idea de les diverses visions segons l’edat. Com en edicions anteriors hem trobat que els treballs són mereixedors d’aquesta publicació.
Cal tenir en compte que aquests escrits van ser elaborats abans del confinament obligat que hem viscut, per aquest motiu, no se’n fa esment en cap d’ells.
Els textos s’editen per ordre alfabètic del cognom dels autors i autores, sense retocs d’estil..
Aquesta activitat es desenvolupa en dues fases: a la primera, una monitora explica als nens i nenes la importància dels jardins urbans a la ciutat i quina és la flora específica del Passeig de Sant Joan. Es realitzen dues sessions teoricopràctiques a les aules, dues al Passeig per identificar les espècies i una darrera, també al Passeig, per plantar en un parterre, preparat pel Servei Municipal de Parcs i Jardins, una flor cada un dels quatre-cents alumnes participants. La segona fase consta d’un Concurs de Fotografia i un altre de Redacció. El recull que un any més us fem a mans és el resultat del Concurs de Redacció.
El Passeig de Sant Joan vist i imaginat per nens i nenes l’any 2020 recull els tretze escrits premiats de l’alumnat de 4t, 5è i 6è de les escoles CEIP La Sedeta, Col·legi Claret, Escola Sant Josep-Teresianes, Escola Maristes La Immaculada, Escola La Concepció i Col·legi Dominiques de l’Ensenyament. Cada escrit ha estat seleccionat, pel seu mestre, com el millor de la classe. Com en anys anteriors els autors i autores transmeten en els seus treballs valors cívics, amb imaginació i força, al temps que mostren la seva sensibilitat envers problemes greus del nostre entorn com la contaminació, la comunicació humana i el desig de solucionar-los. Com veureu hi ha diversitat d’estils i enfocs. Aquest ventall ens dóna una idea de les diverses visions segons l’edat. Com en edicions anteriors hem trobat que els treballs són mereixedors d’aquesta publicació.
Cal tenir en compte que aquests escrits van ser elaborats abans del confinament obligat que hem viscut, per aquest motiu, no se’n fa esment en cap d’ells.
Els textos s’editen per ordre alfabètic del cognom dels autors i autores, sense retocs d’estil..
Barcelona, abril del 2020
Per l’equip del Projecte Escoles
Marta Abelló, Montserrat Serra i Lluís E. Sabater
•❅──────✧❅✦❅✧──────❅•
Una Nit al Banc
Assegut en un banc
del Passeig Sant Joan,
contemplo els arbres, les fulles,
també els animals.
La gent ja torna cap a casa
ja és hora d’anar a dormir,
però jo segueixo escrivint
sense fi.
Assegut en un banc
del Passeig Sant Joan,
contemplo el cel ple d’estrelles
imaginant-me paraules
pels meus poemes.
Però, de sobte me n’adono
que ja és tard.
Així aquest poema
està arribant al seu final.
Assegut en un banc
del Passeig Sant Joan,
escric els meus poemes
amb pau i tranquil·litat.
Max Adrover Gràcia 5è C
Maristes la Immaculada
Professor: Manolo Isla Salinas
•❅──────✧❅✦❅✧──────❅•
La font del Llop
Crec
que ja em coneixereu, però pels despistats... Sóc el Llop!! Des de fa
199 anys que estic aquí plantat, sense fer res. Això m’avorreix i em
cansa. Sempre el mateix...
Mira,
ja comença el de la jaqueta groga, sempre el mateix, corrent amunt i
avall. I aquell de la pilota de futbol, sempre acabo amb un bon nyanyo!!
I allà a la dreta com sempre tot el grup d’àvies donant menjar als
ocells que sempre es fan caca, sempre acabo blanc!!
I
per últim la Caputxeta que sempre m’abraça com si fóssim amics... Però
almenys tinc dos lleons a prop. Pels qui no els coneixeu estan a una
font protegint Hèrcules. Els tinc a prop però tampoc és que siguem molt
amics...
I allò? És nou, són uns nens i nenes plantant floretes. Què no veuen que no m’agraden?
Per
últim, us volia explicar una cosa que em fa posar una mica trist.
M’agradaria que la gent es fixés amb mi, perquè només es fixen amb la
Caputxeta. Per últim que no hi haguessin parcs, perquè no m’agrada veure
com la gent s’ho passa bé i jo no puc anar-hi.
Núria Alonso Pié
4t C Claret
Professora: Maria Cayuela
•❅──────✧❅✦❅✧──────❅•
Font de la Caputxeta
Hola,
sóc la Caputxeta Vermella, sóc aquí ja fa noranta-nou anys i
noranta-nou anys que he gaudit veient com els nens venen corrents per
anar al parc de davant. El primer en arribar des de dalt del Passeig és
un nen que sempre va en un patinet verd. Normalment porta una samarreta
groga i s’espera, davant de la porta del parc, a que els seus amics
arribin des del supermercat, on van a comprar amb els seus pares i
mares. Tant de bo pogués veure què hi ha més enllà del supermercat o,
almenys, que algun dels nens parlés a prop meu sobre què hi ha a l’altre
costat i així poder-me’n fer una idea.
Després
arriba una nena que cada dia porta una faldilla diferent. La meva
preferida és la que té un munt de margarides. Viu a prop: la seva casa
està just davant meu.
El
proper en arribar és un nen que normalment no para a jugar perquè els
seus pares van amb presses, però sempre porta una joguina a cada mà. Com
m’agradaria jugar amb ell, sembla molt amable!. Després, quan creua el
pas de zebra, el tapen els arbres que tant m’agraden, sobretot a la
primavera.
L’últim en arribar
al parc és un nen que sempre vol jugar amb algú altre. Sempre que juga
amb algú sembla que és el qui s’ho passa millor.
M’agradaria molt poder jugar al parc.
Quan
arriben les sis ja només queden tres nens al parc i a les sis i quart,
quan ja no hi ha ningú, és el moment més tranquil del dia.
Biel Arranz Muñoz,
4t A CLARET
Professor: Juanjo Soriano
•❅──────✧❅✦❅✧──────❅•
No sé com ni per qué
Hola, sóc la Caputxeta, sí la del conte de “La Caputxeta Vermella”.
Des
que vaig néixer els meus pares deien que jo era molt alegre, quasi mai
he estat trista. Però l’any 1921 em vaig sentir diferent, em sentia
atrapada. Vaig mirar al meu voltant i vaig veure el meu amic Llop. Vam
parlar i vam descobrir que Josep Tenas ens havia esculpit al Passeig de
Sant Joan, a Barcelona.
Cada
dia veiem passar molta gent pel Passeig. A vegades et poses dels nervis
de la gent que hi ha! Gràcies a Josep Tenas, el Llop i jo ens vam quedar
sense vida! Vèiem passar una nena camí de l’escola, i ara ja no. Molta
gent ens feia fotos i ara ningú ens fotografia, etc. No sé què està
passant, però sé que succeeix alguna cosa estranya.
A
l’escultura estava acaronant al Llop. Jo estava alegre, però el Llop
semblava enfadat. Estàvem farts d’estar esculpits, fins que avui no sé
com ni per què, crec que hem tornat a la vida. Ara nosaltres ens sentim
lliures, però quan parlem ningú ens escolta.
Ja
és migdia i he arribat a la conclusió de que hem cobrat vida i tothom
ha canviat, ara som com fantasmes i ningú es fixa en nosaltres.
És
fa fosc i Josep Tenas ha vist que hem desaparegut i ens ha tornat a
esculpir. Ara tothom ha tornat a ser normal. Ara ens sentim millor però
jo em pregunto,... què va passar?
Carla Benedito Gimeno
4t D Col·legi Claret
Professor: Jesús Cubero Vera
•❅──────✧❅✦❅✧──────❅•
Ens mudem!
- Guillem, Guillem!
- Vatua l’olla, cada dia el mateix! Guillem, Guillem i Guillem! Hauré d’arreglar aquest despertador! – va dir-se en un to agressiu.
Mentre acabava de llevar-se, va donar un cop d’ull al calendari i va exclamar:
- Avui és 6 de febrer, Serapi! –va dir al seu gos. Marxem d’aquest lloc tan contaminat i tan sorollós, ens mudem!- va tornar a exclamar en Guillem.
En Serapi no va donar cap mena d’importància a l’assumpte i va dirigir-se cap a la cuina a buscar el seu esmorzar.
- D’acord, d’acord, ja em relaxo, però no puc evitar-ho, és que avui ens traslladem a viure al Passeig de Sant Joan! – va dir l’amo.
Molt ràpidament, gairebé en una mil·lèsima de segon, en Guillem va fer un crit molt fort.
- Aaaah! Com se’m pot haver passat, no hem preparat res de res, ni tan sols els peluixos! - va dir horroritzat el Guillem.
- Tinc una idea, ho prepararem tot, però només ho aconseguirem amb la col·laboració de tots dos.
El seu animal ho va entendre a la primera i va ajudar a en Guillem a preparar les maletes.
- El teu peluix i... ja està, ho hem aconseguit!- va dir en Guillem.
- Ning, nang, nong!
- Serapi, estimat meu, ja és aquí el transportista, ja ha arribat! – va cridar en Guillem mentre la bogeria l’envaïa.
- Bon dia- va dir el transportista en un to greu, però amable. Busco al Senyor Guillem...
- Soc jo- va dir en Guillem tallant-lo.
- Vol que marxem ja cap al Passeig de Sant Joan?- va preguntar el traginador.
- Oh, i tant! El més ràpid possible- va respondre en Guillem.
Després d’una hora de viatge van arribar.
- Meravellós, gran, per a totes les edats, però sobretot i el més important, respectuós amb el medi ambient. El Passeig de Sant Joan!
- Meravellós, al·lucinant!
- Vostè té tota la raó- va dir el transportista. Veu aquell edifici?- va preguntar.
- Aquell que té al davant un plataner?
- Sí, allà s’allotjarà
- Perfecte! – va exclamar en Guillem molt content.
- Agafi les maletes que jo he de marxar.
En un tres i no res vam ser fora amb les maletes.
- Tant de bo hagués viscut aquí tota la vida,- va pensar en Guillem.
- Vinga, anem a fer un cop d’ull al pis i et trec a passejar- va dir al Serapi.
Dins del pis hi van trobar diferents paquets de llavors i un fulletó que deia:
“
Cuidi molt el Passeig. Cada diumenge hi haurà un curs de jardineria i, a
dos quarts de sis, reunions de l’Associació de Veïns “.
Un cop van haver ordenat l’habitació van sortir a fer un tomb.
- Serapi, faré lloc a l’agenda per poder assistir a les reunions i al curs de jardineria.
En
Guillem i el Serapi van viure molt feliços en aquell Passeig. Amb
noranta-tres anys, en Guillem va estirar la pota i va deixar un llegat
molt bonic per a tothom:
“ Estimeu i cuideu bé aquest Passeig”.
Pol Blasco Cardona
Dominiques Barcelona, 6èB
Professora. Rosa Cortés
•❅──────✧❅✦❅✧──────❅•
Un Passeig Especial
Jo visc a Barcelona,
la gran capital,
una localitat encantadora
com no l’has vist mai.
Però el Passeig de Sant Joan,
sens dubte, el millor,
amb el seu verd
i el seu esplendor.
Des de Travessera de Gràcia
fins a l’Arc de Triomf.
Quants més carrers,
molt millor!
Avis jugant a la petanca,
la gent passejant,
infants als tobogans
i els joves xerrant.
No sé què té el Passeig de Sant Joan,
per fer-lo tan especial.
Serà la gent que l’habita?
Serà el verd natural?
Ian Hernández Bosch
Dominiques Barcelona 6A
Professora: Sònia Acosta
•❅──────✧❅✦❅✧──────❅•
El Passeig està molt brut.
Un
dia la Lea i l’Emma volien passejar pel carrer per parlar de com els
havia anat el primer trimestre d’escola. Al principi es van discutir una
mica perquè l’Emma volia anar corrents i la Lea caminant. Al final van
fer un tros corrents i després un tros caminant.
Feia
bastant de fred perquè era desembre. Van passar per la plaça Joanic i
com que no hi havia ningú van jugar cinc minuts al parc. Després van
anar cap al Passeig de Sant Joan però van veure unes coses molt lletges,
eren ampolles de plàstic, llaunes de cervesa i burilles de cigarret per
terra; i un colom s’ho estava menjant!
-Això és horrible! Va exclamar l’Emma.
-Sí -va respondre la Lea- Tot això s’ha d'arreglar ara mateix!
I van tornar a casa per agafar bosses de brossa i guants.
Quan van tornar van començar a recollir-ho tot, des del monument a Clavé fins a l'estàtua de la Caputxeta Vermella.
-Buf!
-Va exclamar la Lea- Quina barra els qui ho han fet. A més, ara potser
hem salvat dos o tres peixos que s’ho haguessin empassat i s’haguessin
mort.
-Tens tota la raó.-Li va respondre l’Emma.
Després ho van llençar tot a la paperera. Van omplir tres bosses fins dalt!
Mentre
marxaven a casa seva, van estar parlant de com els havia anat el primer
trimestre d’escola. I quan van arribar a casa, els seus pares les van
renyar perquè havien arribat molt tard, eren dos quarts de vuit, però
elles els van explicar que era per una bona causa.
A
l’Emma se li va ocórrer una idea per millorar això i li va dir a la
seva germana Lea. La idea era crear un canal a Youtube per explicar a la
gent el que havien vist. Primer van buscar idees per posar al seu
canal, en van recollir unes quantes i van començar a gravar. Com que era
Nadal i no tenien deures perquè ja els havien fet, tenien tot el
temps que volien.
Van
fer bastants subscriptors i molts likes. Els seus pares estaven molt
contents per tota la feina que havien fet i els van dir que el Pare Noel
i els Reis els portarien molts regals.
Aquesta
història me l’he inventat jo, una nena qualsevol, però espero que
aquesta història es compleixi o que més gent faci alguna cosa pel meu
futur i pel de tots els nens i les nenes de la meva edat, més grans o
més petits.
•❅──────✧❅✦❅✧──────❅•
Fira al Passeig de Sant Joan
Tota
Barcelona es consumia en la foscor d’una nit ennuvolada. Era el vespre
d’un dia de gener de l’any 2054, i pels carrers lliscaven corrents
d’aire fred que presagiaven una tempesta propera. Tot estava a punt de
succeir. Un munt de màquines de tecnologia futurista i grues d’alta
capacitat s’obrien pas entre l’aglomeració de gent que protestava al
Passeig de Sant Joan. Manifestacions de gent compromesa amb la ciutat i
la seva història havien estat protestant centenars de vegades contra el
projecte de destrucció del meravellós Passeig de Sant Joan. Però el
projecte ja era una realitat. Molts empresaris i executius traïdors
havien convençut l’alcalde per tal de comprar els terrenys i construir
més edificis i instal·lacions de les que ja sobraven a Barcelona per
poder enriquir-se. En una ciutat com la d’abans, la gent no hauria
permès que s'originés aquesta injustícia, però des de llavors tot havia
canviat molt, i poca gent era compromesa i valenta. Ja gairebé no hi ha
persones amb esperit honrat i cada vegada, la part superficial d’una
persona i els seus diners són més importants per a la societat, i els
valors humans que s’ensenyaven a les escoles, ja no es tenien en compte.
Gran part de la gent és creguda, capritxosa i insensata, la joventut ja
no valora el veritable sentit de l’amistat, només la fama, la roba de
marca, els diners i els mòbils cars. En poques paraules: la societat era
superficial, materialista i egoista.
Per
això, molta gent ni es va immutar quan es va començar a dur a terme el
projecte d’edificació al Passeig de Sant Joan. No era la primera vegada
que reduïen les zones verdes a Barcelona des que el nou alcalde, Enric
Ripoll Balaguer, negociava amb grans empresaris i homes de negocis.
Només es va oposar la gent gran i les seves famílies, que encara
recordaven l’antiga i eixerida Barcelona en la que van viure feliços
temps enrere. I ara, a més de les zones verdes i els parcs, volien
arrabassar-los el Passeig de Sant Joan del paisatge urbà barceloní, una
avinguda plena de vida amb parcs on jugar, fonts d’aigua i petanques
sempre plenes d’avis excitats. Però, res ni ningú va aconseguir aturar
les màquines que s’apropaven acceleradament cap al centenar de persones
que es manifestaven incansablement al Passeig. Un home d’aspecte
irritat, vestit elegantment amb corbata fosca i ulleres de sol (en un
vespre ennuvolat) va baixar d’un camió del futur, d’energia
multinuclear, mentre amb una mà sostenia uns papers i, amb l’altra,
s’eixugava la suor de la cara amb un tovalló. Es va dirigir amb
expressió enfurismada cap a l’esplanada on la gent formava barrera
protegint el Passeig, i va cridar:
- Es pot saber què hi feu, tots aquí? Fora! Aquests terrenys només els podem ocupar els homes de negocis i l’alcalde! Tinc un tracte i un termini de temps per a enderrocar tot això! Vinga, marxeu!
Els
crits i el rebuig de l’assemblea de persones van ressonar en tot el
Passeig de Sant Joan. Semblava que fins i tot, el cel, que només
s’il·luminava amb el llum dels fanals del carrer, els hagués escoltat.
L’eco de les enfurismades veus de tantes persones van acompanyar els
raigs que començaven a tronar i minuts després, les gotes de pluja van
caure sobre el Passeig, mullant tota la gentada, incloent l’home de
negocis amb les ulleres de sol i els seus arrugats papers. Va arrufar
les celles i, dirigint una ullada assassina als conductors de màquines i
grues, xiulà fort per indicar que es retiraven.
- La tempesta durarà tota la nit - va bramar l’home - i mentre la terra estigui mullada no podrem pas treballar en el paviment dels edificis. Però d’aquí al cap de setmana, tornarem a venir per desfer-nos de tot aquest Passeig!
I alçant
el dit índex, va lliurar al centenar de persones aquesta terrible
amenaça. Després, ell i totes les seves màquines van marxar amb un
soroll eixordador, volant per la via aèria de Barcelona. La gentada, es
va sumir en un sospir profund, mentre veia marxar els camions xops sota
la tempesta. De cop i volta, des del Passeig es va veure com els llums
càlids i freds i les bombetes de tots els edificis es van apagar,
acompanyats dels crits dels veïns del barri que es lamentaven que el
wi-fi no funcionava. Es va dispersar per tot arreu un xivarri exagerat.
Els histèrics intents sense èxit d’encendre els mòbils ofegaven de
nervis a les persones d’aquesta ciutat. De seguida, el grup de persones
al Passeig va comprendre que la tempesta afectà l’internet i els llums
de tot Barcelona. Aquell era el pitjor malson d’una societat tan
digitalitzada.
Aprofitant que
per fi la gent començà a sortir dels carrers, les persones de la
manifestació van fer una assemblea per pensar una manera d’ensenyar a la
societat l’agradable i divertit que és només estar al Passeig i
respirar aire pur, desconnectar i xerrar amb els amics, un refugi
meravellós del que en poc temps ningú podria tornar a gaudir. Com plovia
a bots i barrals, van decidir fer una fira dins d’una carpa, on petits,
grans i joves podrien passar-s’ho d’allò més bé sense la necessitat
d’estar xatejant, i recordar com en els antics temps Barcelona brillava
plena de tantes fires i atraccions com es muntaven.
Després
d’un temps, fent esperar sota la protecció dels arbres a la gent del
barri que aprofitava per distreure's al carrer, es van obrir les
cortines que feien d’entrada, deixant veure, amb gran sorpresa de tots,
una esplèndida fira il·luminada per llumetes de colors, on es movien i
ballaven tot tipus d’atraccions antigues que van fer centellejar els
curiosos ulls dels nens. Només ficar el cap dins, arribà a la sorpresa
gentada del barri una dolça oloreta a cotó de sucre, els globus de
colors volaven per tot arreu i tothom es va afanyar a pujar a les
atraccions. Els crits, encara s’escoltaven, però aquesta vegada, eren
d’emoció.
Tothom es va adonar
que el Passeig de Sant Joan formava part de Barcelona i era deure de la
societat mantenir-lo sempre present, la millor excusa per deixar de
banda el mòbils i en general la tecnologia, passar-s’ho bé amb la
família i els amics. Un refugi per jugar a la petanca amb els avis,
aprofitar quan s’instal·len les fires i veure florir l’encantadora
natura quan és la primavera. Un bon motiu per a desconnectar.
Ja
mai més tornaren a aparèixer per allà les màquines i el seus
eixordadors sorolls, perquè la ciutat sencera ara en formava part del
Passeig de Sant Joan.
M. Teresa Martínez González
6è A Escola Sant Josep-Teresianes
Professor: Eliseo Lafuente
•❅──────✧❅✦❅✧──────❅•
L’aventura de la Caputxeta Vermella
Hola, jo soc la Caputxeta Vermella, la que està acompanyada d’un llop a sobre d’una font del Passeig de Sant Joan.
L’altre
dia, estava ben tranquil·la, quan de cop es va fer fosc. Aquella nit hi
havia lluna plena i, com sempre que això passa, màgicament, el llop i
jo vam sortir de l’estàtua.
A
mi em sembla que el Passeig és molt més maco al vespre, sota la llum de
la lluna. Primer vaig passejar-me mentre olorava totes i cadascuna de
les flors i mirava els arbres que estaven plens de fulles, perquè la
primavera estava ben avançada. A continuació vaig anar a jugar al parc
infantil: vaig pujar als gronxadors, vaig baixar pel tobogan unes vint
vegades i, també vaig tenir temps de fer un castell de sorra.
Després
de la meva aventura nocturna va arribar l’hora de tornar a sobre de la
font. Ja eren les set del matí. El temps havia passat tan ràpid!
Però
ja era el moment de tornar. Fins i tot es començaven a sentir les veus
de la gent, el soroll dels cotxes i els despertadors dels veïns. M’ho
havia passat de meravella!
Vaig ajudar a pujar el llop a la font, hi vaig pujar jo i finalment ens vam tornar a convertir en l’estàtua de pedra.
Aina Morejón Espinosa
Dominiques Barcelona 6C
Professora: Ana Alonso
•❅──────✧❅✦❅✧──────❅•
Passeig de Sant Joan
El Passeig de Sant Joan,
bonic i decorat,
tant de dia com a la nit no el veig
gens canviat;
això sí, amb tot el que hem plantat
i treballat,
ben bonic ha quedat.
Tota la gent que ha plantat,
amb un somriure l’ha decorat.
I amb tot el que us he explicat,
el meu poema ha acabat.
Abril Pagès Lladós 5è B
Maristes La Immaculada
Professora: Meritxell Pujol Bergé
•❅──────✧❅✦❅✧──────❅•
El Desig
Era
un matí assolellat i tranquil. Una família sortia de casa per anar a
portar els seus fills a l’escola. Cada dia passaven pel Passeig de Sant
Joan i no gaudien de la naturalesa i la bellesa de les flors, fonts i
arbres que hi havia.
Un dia
quan es van despertar els hi va venir una olor a flors que mai havien
sentit. De cop i volta van obrir la finestra que els donava a la banda
del Passeig de Sant Joan. Van veure uns avis, joves, nens, pares, mares i
que cadascú plantava una planta de diferents colors. La família molt
sorpresa va baixar cap on hi havia tanta gent. Un senyor molt amable els
hi va dir:
-Hola! Voleu participar a plantar una planta i demanar un desig que es compleixi?
La família s’ho va pensar una, dues i tres vegades i li va contestar:
-Sí, i tant!
El desig de la família va ser poder visitar detalladament el Passeig de Sant Joan.
I
així va ser, van visitar-lo tot sencer amb un somriure a la cara perquè
el seu desig es va fer realitat. I encara que fos un passeig ells s’ho
van passar d’allò més bé perquè estaven junts i podien gaudir i agrair
de viure en un entorn tan bonic.
Jana Pedemonte Navarro
5è A La Immaculada
Professora: Núria Corrons Peremiquel
•❅──────✧❅✦❅✧──────❅•
Sóc la Caputxeta
Hola,
sóc la Caputxeta. Des de que em va construir en Josep Tenas, sóc la mar
de feliç. Ara veig a moltíssimes persones. No m’importa que siguin les
mateixes, perquè igualment sóc feliç. Però tinc un defecte; la vida no
és perfecta. Estic petrificada acariciant el llop, i ell sempre es
queixa. Jo li dic que no em puc moure, que si pogués deixaria
d’acariciar-lo. He estat així des de l’any 1921. Però no m’importa.
Mira,
allà veig el senyor gras que ven globus. M’encanta la seva feina. Si
pogués baixar d’aquí! Abans que comencés a glaçar, vaig veure nens de
moltes escoles de per aquí a prop...Inclús us vaig veure a vosaltres!
Vaig veure com plantàveu flors fúcsia...M’encanta el color fúcsia! I la
velleta que ven gelats, és clar. Sempre porta un davantal blanc amb un
dibuix d’un gelat de maduixa. Les seves botes color beix m’agraden
tant!.. .Jo veig sempre un nadó molt petit que va néixer fa poc, uns dos
mesos o així. Acostuma a portar una gorreta i unes sabatetes de granota
que li va teixir la seva àvia i una jaqueta texana. La seva mare
acostuma a portar unes botes negres altes de taló, una cua alta i el seu
cabell és castany. El porta en un cotxet vermell. És tan adorable!... I
hi ha una que veig poc però m’encanta... És una noia d’uns 18 anys, amb
el seu caniche marró recent nascut. És tant maco!... Es diu Lulú.
Només vull dir que no canviaria res, perquè tot és molt bonic, tal i com està.
Maria Paula Serra Rincón
Col·legi Claret 4tB
Professora: Mª Lourdes Mora
•❅──────✧❅✦❅✧──────❅•
Un poema al Passeig de Sant Joan
Em
dic Marta, sovint vinc sola cap a l’escola pel Passeig de Sant Joan, i
em relaxo mirant els seus arbres tan bonics i les fulles portades pel
vent. Però avui que he passat per l’avinguda Diagonal no he tingut un
bon dia.
He arribat a classe
d’hora com sempre i en Victor també. En Victor és un company de classe.
Bé, és alguna cosa més que un company. És molt amable i bona persona, a
part de les seves qualitats de bellesa, és com un príncep blau, amb els
cabells rossos i curts, dents perfectes, ulls blaus…Avui m’he fet una
mica la interessant, com si fos molt estudiosa i responsable, però m’he
fixat que podia interpretar-ho com si no hagués fet els deures. Després
se m’ha acostat.
-Estàs fent els deures?-m’ha dit.
-Només repassant - li he contestat
-És clar! per l’examen de matemàtiques, m’han dit que és molt difícil- ha dit.
De
cop me n’adono que hi havia un examen i corro ràpidament cap al lavabo a
estudiar perquè no em vegi ningú i pensin que no he estudiat.
Quan
he acabat l’examen me l'han corregit al moment. He tret un 10! A tothom
li dic que ha estat sort, però l'he copiat del company del costat.
Per fi arribo a casa i la meva mare està a la cuina.
-Ja li has dit?- m’ha preguntat
-Tu estàs boja?- Li he dit.
-Vols dir-li amb un poema?-va respondre
Immediatament em poso a escriure, però en un minut la paperera ja estava plena.
Penso
en un lloc maco, que m’inspiri, on hi hagi flors, un paisatge bonic i
gent que hi passegi, i llavors m’adono del lloc perfecte: el Passeig de
Sant Joan! Surto de casa meva sense agafar res i quan arribo, ja em
surten les paraules. Començo a escriure i el poema va sortint de la meva
ploma.
Ja està, acabat! Li enviaré. Li agradarà?
Elna Serrano
Escola de la Concepció 2020 4t
Professora: Núria Domingo
Pàgina d'Inici
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada